Pagina:Varon milanes.djvu/84

86

chia, e simel; ma s’ai disen impaccio senz h, parchè no poraven mò anc dì occio, vecci, oreccia, e de stì olter, senz h. Ai diran fors che a dì, schiavo, schiacciato, no se po’ senz h, parchè el scia farav el son di ghajenn; ma mi respond mo, che se a dì schiacciato, besogna fa sentì ben l’s, e peu la sileba cia, e el rest com al và, e se a met l’s appress el c, farav el son com em dij di ghajenn: al me deviss ch’al sarav mei e pù seghur da intend e pù cier a met l’h tra l’s, el c, inscì, shciacciato, e anc pù resonevel, come fem nun a dì shciopà. Ai la dreuven anch intì parol d’ona sileba del verb avè, ha, ho, ch’em par che la poraven sparmì: parchè se scriven è terza persona present del verb ess nomà con sora l’ascent, parchè no poraven anc scriv, à, ò, senz’h, nomà con l’ascent? o al ghe dì olter a, o, che ’s ghe met l’ascent: ch’ai lassen stà da mettel ai olter, e peu i parol denanz, e de dree fan cognoss, quand a l’è verb o no.

i, Sema è vochà, e sema consonant: denanz dai vochà, ja, je, ji, jo, ju, al è consonant sovenz, e quand a l’è consonant es proferiss nomà dona sileba, cià, ciè, ciò, ciù, e parsciò es met semper l’ascent sora la vochà drè l’i consonant par fal cognoss, inscì quand jin du ij, appress ghe n’è vun consonant, e allora sor al vochà se ghe met l’ascent, come in la parola dij, che nomà ona sileba a deferenzia de dii Latin che è de do sileb, e quand el segond i è consonant al se parnonzia susgend come dij bij, che an el son d’ona sileba, come dei, al