Pagina:Straparola, Giovanni Francesco – Le piacevoli notti, Vol. I, 1927 – BEIC 1930099.djvu/241


favola terza 235

parôi e molesini pregheri(83), madona Felicèta se moví a compassiô e sí a’ i mená in ca, e sí ghe dé ben da mangiá e mèi da bif, e per zonta(84) a la-g dé ancora alozament da dormí.

No i era passadi apena tre dí, che stand Bertaz e Santí in razonament co la cognada, ser Zambô azons a ca; e avend sentüt madona Felicèta che l’era vegnüt ol marit, a’ la romas tuta contaminada, e per la paura che l’aviva, a’ la no saviva che la dovès fá per che i fradèi no fos vedüdi da ser Zambô. E no savend alter che fa, a’ i fè(84) andá belament in la(85) cosina, dov’era un avel che denter se pelava i porc; e tal qual l’era, el levá sü e sí i fès cazar-s lá sot. Vegnüd che fo ser Zambô de sü e vedüda la moiér tuta scalmanada nel volt, a ’l stét sovra de sí; dapô dis: — Che cosa hé-t, ch’a ’t vedi ixí scalmanada? Qual cosa ghe def esser. Arest mai quale bertô in ca? — Ma ela bassament ghe respondiva che la no aviva nient. Ser Zambô pür la guardava, e a’ sí-g disiva: — Cert ti-m dé avi fag qual cosa. Avrest mai per ventura i me fradèi in ca? — Ela a’ la ghe respós a la gaiarda che nô. E lü ol comenzá zugá dol bastô a la so usanza. Bertaz e Santí, che stava sot ol avèl da i porc, sentiva el tug’; e sí aviva tanta paura, ch’a’ i-s cagava sot, gnè i aviva ardiment de mover-s gnè crolá. Ser Zambô, avend mis zó ’l bastô, se mis andá da per tug’ cercand la ca, s’a ’l trovava vergótt; e vedend ch’a ’l no trovava negü, ol se quetá alquant, e se mis a fá certi so facendi per ca’: e ghe stet longament in tal laôr, talment che da la paura, dal gran cald e da la spüza smesurada dol avél da i porc, el pover Bertaz e Santí cagá l’anima d’angossa.

L’era zonta l’ora ormá che ser Zambô soliva andá a la piaza a fá, com fa i bô marcadant, di facendi; e se(89) partí de ca. Partit che fo ser Zambô de ca, madona Felicèta andá al avel per vedí de mandá via i cognadi, a-zô che Zambô no i trovas in ca; e descovert ol avèl, a’ i trová tug⸍ do sbasidi, ch’a’ i pariva propriament do porzèi. La poverela, vedend ü tal lavôr, l’entra d’afan in afan. E per che ser Zambô no saís(90) tal novela, tostament cercá de mandá-i fô de ca’ ch’a’