Pagina:Straparola, Giovanni Francesco – Le piacevoli notti, Vol. I, 1927 – BEIC 1930099.djvu/238

232 notte quinta

infirmitá sí toribola e granda d’una insida de corp, che in pochi dí ol cagá la vita. Vedend la moiér, ch’aviva nom madona Felicèta, che l’era mort ol marit, da gran dolôr e passiô che l’avé, quasi che anche ela no tirá le calzi(55), pensando-s dol marit e dol desviament de la botiga. Intis Zambô la trista novela dol parô che l’iera mort, ol torná a la volta de ca, e sí portá de la grazia de Dè, e sí atendiva a fá de li facendi(56). Vedend madona Felicèta che Zambô se portava bé, e a’ sí atendiva a grandí(57) la botiga, e che l’era compid ol an de la mort de messer Ambrös so marit, e temend de no perder Zambô un dí co i aventôr de la botiga, se consegiá con certi so comari, se la ’s doviva maridá o no, e sí la ’s maridava, la dovès tuór per marit Zambô, fatôr de la botiga, per esser stá longament col prim marit e aví fatta la patrica(58) dol govèren de la botiga. I boni(59) de le comari parendo-g ch’ol fos ben fag’, se fé le nozi: e madona Felicèta fo mogiér(60) de ser Zambô, e Zambô fo marit de madona Felicêta.

Vedendo-s ser Zambô levat in tanta alteza, e de aví moiér e sí bela botiga de pagn col grand inviament, scrisse al so pader com l’iera a Roma e de la gran ventura che l’aviva catada. Ol pader, che dal dí che ’l s’era partí(61) fin a quel ora no avia mai sentí(62) novela nè imbassá de lü, ol morí d’allegreza; ma Bertaz e Santi n’af(63) gran consolaziô.

Venne ol temp ch’a madona Felicèta ghe besognava un par de calzi(64), chè le sò i era squarzadi e roti; e dis(65) a ser Zambô, so marit, ch’’a ’l ghe-n dovès fa lü un par. Ser Zambô ghe respós che l’aviva alter che fá, e che se l’era roti, ch’a’ la se l’andas a conzá, a repezá e a taconá. Madona Felicèta, ch’era usada morbeda sotto l’alter marit, dis che la no n’era usada de portá calzi arpezadi(66) e taconadi, e che la-g ne voliva de boni. E ser Zambô ghe respondí che a ca soa s’usava ixí e che no ’l ghe le voleva fá. E ixí contrastand e andand d’una in l’altra parola, ser Zambô alzá la ma e s’ ghe dé una mostazada sí fata in söl mostaz, che la fé andá d’inturen. Madona Felicèta, sentendo-s dá de i bôti a(67) ser Zambô, no voliva gnè pati nè pacenza, e con burti paròi ol