Pagina:Straparola, Giovanni Francesco – Le piacevoli notti, Vol. I, 1927 – BEIC 1930099.djvu/237


favola terza 231

ol fé un bon anim e se delibrá d’andá inanz. Zont che fo Zambô dal compar ser Peder, ol batí a l’us: e per che l’iera cognosciüt de quei de ca, a ’l fo tostament avert; e andat de sü, ol trová ser Peder che spassezava in sü e in zó per ca, e sí ghe dis: — Che ve-t fazend, Zambô me? che bôni novi? — Bôni, bôni, respós Zambô. Ol me parô sí ve manda tri fis; ma de tri, n’ho mangia’ mi do. — Mo com’hé-t fag’, fiol me? — disse ser Peder.— Ma ho mi fag⸍ ixí, respós Zambô; — e tols l’alter fis, e sí s’a ’l mis in boca, e se ’l mangiá de longo via: e ixí Zambô a’ i compí da mangia tug⸍ tri. Vedend ser Peder un sí fag⸍ lavôr, dis a Zambô: — O fiol me, dí al to parô che gramarcè, e che ’l no s’afadighi a fá-m de sti present. — Respós Zambô: — No, no, messer, no-f dubité, a’ i farô mi bé volontera; — e voltá i spali e ol torná a ca. Avend sentit Viviá i zentilezi e i bèi portament poltroneschi del Zambô, e che l’iera golôs, e che per esser afamat ol mangiava oltra misura, e pô per che a ’l no ghe piasiva ol so lavorá, ol cazá fò de ca.

Ol pover dol Zambô, vedendo-s fò de ca e no savend dove andá, se delibrá d’andá a Roma, e prová se ’l podiva trová meiôr(51) ventura, che ’l n’aviva trovat de za. E ixí com l’aviva pensat, ixí ol fé. Essend zont Zambô a Roma, e cercand e recercand parô, a ’l s’imbaté a trová ü marcadant, ch’aviva nom messer Ambrös dal Mul, ch’aviva una grossa botiga da pagn, e sí s’acordá con lü e comenzá atender a la botiga. E per che l’aviva provat dol malan assé, ol se delibrá d’impara ol mestér e atender a far bé. E per esser astüt e scaltrí (a bé ch’al fus gob e brut) nientedemanc in poc temp al se fé sí patric de la botiga e valent dol mestér, ch’el parô plü no s’impazava gnè in vender gnè in crompá(53), e fortement ol se fidava de lü, e ai so besogn se ne serviva. A ’l se imbatí ch’a messer Ambrös ghe convegní andá a la fera de Recanat con de i pagn, e vedend Zambô che ’l sera fag⸍ soficient(54) nol mestér e che l’iera fidat, ol mandá con dei robi a la fera, e messer Ambrös ol romas al govèren de la botiga. Partit che fo Zambô, vols la fortuna che messer Ambrös s’amalas d’una