Pagina:Straparola, Giovanni Francesco – Le piacevoli notti, Vol. I, 1927 – BEIC 1930099.djvu/236

230 notte quinta

via e ghe lassá la meóla de déter. Ol parô, che s’avedí dol tug⸍, tols ü bastô in ma, e sí ghe-n dé de fissi, digand: — S’a’ volí fá, brigantari forfanti marioli, fé del voster e no dol me; — e tuta fiá(43) ol menava ol bastô, e in quel stant a’ i mandá tuti do via in malora.

Partit che fo Zambô dal speçidal ixí mal tratat, ol se n’andá a San Marc; e per bôna ventura, passand per lá dove se vend i erbèti e salatuci, ol fo ciamat da un erbarol de quei da Chioza, ch’avia nom Viviá Vianel, e sí ghe domandá s’a ’l voliva andá a sta con lü, ch’a ’l ghe farèf bôna compagnia e boni spisi. Zambô, ch’aviva l’arma senisa adôs, e sí era pié de vogia de mangiá, ol dis de sí; e vendüdi certi pochi erbèti ch’a’ ghe mancava, a’ i montá in barca e se n’andá a Chioza; e Viviá ol mis a lavorá nol ort e a governá le vigni. Aviva tug⸍ Zambô la patrica de l’andá in sü e in zó per Chioza, e cognosciva assé di amis del parô; e per che l’iera ormá ol temp di primi fis, Viviá tol lü tri bèi fis(44) e sí i metí int’un piatèl per mandá-i a doná a un so compar in Chioza, ch’aviva nom ser Peder. E avend ciamat Zambô, ghe dé i tri fis, e sí ghe dis: — Zambô, tuó sti tri fis, e porta-i a me compar ser Peder, e dig che i gualdi(45) per amor me. — Zambô, ubidient al parô, dis: Volontera, parô; — e tolt i fis, alegrament ol se partí. Andand Zambô per strada, costret da la gola, ol poltrô guardava e reguardava i fis; e dis a la gola: — Che deb’io fa? ghe-n debi mangiá o no mangiá? — La gola ghe respós: Un afamat no guarda lez. — E per che l’iera lü golôs per sô natura oltra che afamat, tols ol consèi de la gola, e brancá in ma l’ü de quei fis e comenzá strucá-l dal cül, e tant schiza e reschiza, l’è bô, no l’è bô, ch’a ’l ghe fé insí l’anima fô del tug⸍, talment ch’a ’l ghe romas se no la pèl. Avend mangiat Zambô ol fis, a ’l ghe pars d’aví fag⸍ mal; ma per che la gola ancor la strenziva, no-g fé lü cont negü, ch’ol tols ol segondo fis in ma, e quel ch’a ’l fé dol prim, ixí fé dol segond. Vedend Zambô d’avi fag’ tal desorden, no ’l savia quel che doriva fá: s’a ’l doviva andá inanz, o torná in dré. E stand in tal contrast