Pagina:Straparola, Giovanni Francesco – Le piacevoli notti, Vol. I, 1927 – BEIC 1930099.djvu/233


FAVOLA III.

Bertoldo de Valsabbia ha tre figliuoli, tutta tre gobbi e d’una stessa sembianza; uno de’ quai è chiamato Zambon e va per lo mondo cercando sua ventura; e capita a Roma ed indi vien morto e gittato nel Tebro con i duo suoi fratelli.

Durum est, piasevoi madonni(1) e graziòsa signòra; a’ torni a dí, durum est contra stimulum calcitrare: che vé a dí che l’è trop dura cosa un calz d’un asenel, ma asé piü(2) dür un calz d’un caval; e per quest, se la fortuna ha volüt ch’a’ branchi tal imprisa(3) da rasoná, pacenza(4): a’ l’è lü mèig(5) ubidí che santificá, chè l’ostinaziò vé da mala part, e se no i ostinadi va a ca dol diavol. E s’a’ no-f disis cosa che fus de vos content(6), no-m dé la colpa a mi, ma a la signòra colá, c’ha volüt ixí; e spessi fiadi l’om cercand quel ch’el no dé, ol ghe intravé e ol trova quel ch’a’l no cré, e ixi romá co li ma pieni(7) de moschi: con fé, za fu temp, Zambò, fiol de Bertold de Valsabia, che cercand d’oselá(8) do so fradèi, i so do fradèi l’oselá lü. Ben che(9) a la fi túg’ tri malament moris, com a’ intenderí, s’a’ me impresterí ol bus di oreci, e co la ment e col çervel starí a scoltá quel c’ho da dí nel present mio(10) rasoná.

A’ v dighi dunca(11) che Bertold de Valsabia, teritori(12) bergomens, avé tri(13) fioi tug’ tri gobi, e sí a’ i se somegiava(14) sí l’ü l’alter, ch’a’ no l’iera possibol(16) conoscer (17)l’ü fò da l’alter, com sarevef(18) a dí tre penduleti sgonfi de dré. L’ü de questi avea(19) nom Zambò, l’alter Bertaz, el terz Santí; e Zambò, ch’era ol mazzòr, no avea ancor(20) vezü sedes agn. Avend persentit(21) Zambò che Bertold, so pader, per la gran carestia ch’era in quel pais e zeneralment da per tug’, volia vender un cert poc de podér ch’a’l se trovava avi