Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/80


— 69 —

"Ciamò na cosa: i à pou ci iou, sceoucche tou, pere e uma soulla terra, mo, o grang Dì! ... i nè sà s' ei à tignì fora 'l colp d'les crusc', ch' iou i à fatt zenza mia colpa. Pur at'r s' ei foss' ciamò in vita, preia to pere a t' cundù da d' ei, ch' ei t' veiga sigù cung ligrezza e sè desmentierà les affliziungs, ch' ei à aibù sett angn' pur mè, purcicch', o mi Dì! pere, os m' l' ais sigŭ perdonada; mia cara uma, os m' ameis ciamò, dopo ch' ais dè tang d' legrimes pur osta fìa. Ah! s' i s' pudess' ciamò naota abbraccè denanche morì; s'savesses mia esistenza, esses pou 'l medemmo desiderio d' mè; mo os tignīs', ch' mi corp sii belle valgo frat te val busc' te chesc' bosc ascognù. Impò mè consola immensament'r la speranza, d' s' udei ingdò in Ceìl, luc d' ligrezza zenza fing; zenza chesc' confort fossa les penes d' chesta vita insofrìbiles pur nos, e la desperaziung nosta arpejung. Tou t' pittes, fì, t’ pittes? Perdona, s' mies parores t' fesc' mè; mo se t' perdes na uma, ch' t' o bung, 'l Ceìl t' darà impede me 'ng bung pere, che t' ama tenerament'r zenza dubbio, t' strengjerà a so cour, t' bajerà, t' nominarà so fì, tè d'amanarà scrupulosament'r cunt d' mè, e sè desfajarà in legrimes d' ligrezza e crusc', dutt adum."

'L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc', e ella s' lascea ìa soul plomac' d' must'l indeblida dal scommoviment, dalla re