![]() |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | ![]() |
-25- |
ch’i è restada in forniment, e seghita a dì: „Toui chestes perles, mutta amabile, in paiament d’tua compassiung pur mè, e in caparra de tua fedeltè: elles è mi forniment prezioso da n’vicceà, ch’i nèm’ā oramai mai tutt dal cōl demezz da chel moment, ch’i l’à ceaffè da Sigfrid. De sengn’impede dess’’l servì a tua nozza, el vè plou mille reinesc’: mo s’t’es ci’ sengn’ricca nò confidete sui bengn’s d’la terra: recordete, che ’l cōl, ch’ l' à portè è gnu taiè dalla sabla. Impara a nè t’ingfidé incie d’i plou bongn’ tra li uomini, chè che ess’ mai ditt, che chel chè mè fornì de perles mè faraà batte ia ’l ciè? Mi esempio quindi t’ingsegne a mette in Dì su tua confidenza. Sengn’va, mantegnete prossa e da bengn’, e lasceme, ch’i fesce mīs ultimes oraziungs a Iddì, e mè preparè al vare fatale all’eternitè.“
CAPO VII.
Genofefa vengn’ledia dalla p’rjung.
Che mutta sen ē appena, che la porta de
ferr d’la p’rjung se deura cung’sussure; e el
vengn’ite dui soldās dalla corazza — corpett
d’acceà— corīs, ung cunung zavalì de fuc in
mang, l'atr culla spada tratta soutt al bracc’.
A i udei tromorā Genofefa, e col picce in bracc’
sè mettela su i jonedli a priè. In chesc’fa:
„Leva sou (disc’cung use’ grŏia chel die
tignī la spada, e fasceō l’uffize da bōia) leva