Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/127


— 116 —

che les masselles s' investī 'l curù coucce in sengn' ch' ella gnē indō pro sanitè. So unico desiderio ēle d' udei su genitori, ch' è incie r'và al ciastell plou attīra, ch' ang n' i ess' aspettè, e la saluda cung legrimes ai oudli lorantes. 'L duca 'ng veccio venerabile, s' l' abbraccea d' l dutt scommout, sceoucche zaccang Simeone t' l tempio dijōle ci el: "Sengn', Signur, tolesse osc' servo, ſengn' ch' mi oudli à udù chesta ultima grazia." La uma s' la tira al cour soutt a tan d' legrimes e disc': "Sengn' mouri contenta, dea che tou t' viis, e tua innozenza e fora d' vigne dubbio. Ingsceoù d'gorō les legrimes in abbracceamentg' d' ligrezza.

Spo s' oji al picce mūtt, e scraia d'buriada: "Dunque tou t' es nosc' nipōte. Vì, ma vì ca, lascete abbraccè, Dì t' benedesce, nosc' bung picce, t' feje felize, amabil e cara creatura." L' duca e la duchessa s' 'l tolō ung all' at'r e s' l curì d' baji e legrimes, e s' l' inzertiā ploucche mai. "Cutang mirabile è 'l bung Iddì," mettoi spo pro: "Fia, nos t' tignōng belle pur morta, e nen āng plou d'guna speranza d' t' udei ciamò soulla terra e ſengn' nes àle fatt la grazia d' t' abbraccè tè e to picce fì."

Intang comparesc' ci 'l vesco, cina ſengn' nia osservè da Genofefa, e chesc' fō la colm d' la ligrezza, ch' el i parō scoucche 'ng angel dal