Pagina:Stóries e chiánties ladines.djvu/19


11


Les manies, dĕ bī záindli bëgn fornides,
Fóva plů kĕ la nëi bèl frëscia blanchies,
Itĕ insom cër les sciables důt corides,
Sciables lérgies e mai dal rī laúr stanchies;
Cër l cól bèl blanc sdlomína na morona,
Per këš èl soënz l bon prò kĕ la sdlomona.

I chiavëis, scèc chiarbon fòš, pingolava
In důs bèles e longies, gróses trëces
Jů per l spinè dër bëgn formé e revava,
Sĕ devertian con érbes e con vëces
Askéš inkina ai pīš dĕ la Ladina,
K'ā per inòm, š'orès gian savëi, Tina.

Plů lominůš kĕ dĕ variúl fṓ sů oedli
E da temëi per sůs vives odlades
Tan bëgn a důt' i jon' k'a důt' i vèdli;
Bëgn fat só nés, les cëies a fòsc tirades;
Só front pé dĕ crestal, sůa piča bòchia
Féž a pérles preziòšes blanchies lòchia.

"Có vala", diš Gostin, "mia bèla Tina?
Chi féges pa kiló tĕ keš chiamp sòla,
Sconan la gënt, a móda salvergina?
Nĕ tĕ sal bèl, ola k'ël è gran fòla?
Èl fóš amòr, kĕ tĕ croziëia e tormënta?
O kires ciůf, val érbes o val mënta?"

"Mat dĕ Gostin", respògn ad ël la bèla,
"Nĕ sas pa, k'ël è inců na bèla fèsta,
K'an pórta dlonc in mëşa tĕ scodèla
Chiér, ròst, tůrtes, crafons, giái còla crèsta?
Dlonc è nósta gran sègra renomada
E dai forèsti scialdi gian chiantada!

A l'ostëria va důt' inců o důt' bala,
Vèdli, jon' pësta fóra la terdéca;