Pagina:Stóries e chiánties ladines.djvu/15


- 7 -

Kël è, mĕ pél,n dër bëc dĕ gran parůda;
Meşůra e tòca e prëš sarála odůda."

Iůst è sté l bót, del lonc è l bëc a téra;
Sů cór è zënza fal, la bérba longia;
Půr bëc, sůa gran belëza i á costé chiéra.
L salvan con gran saltons růva jů dlongia
E féž dŏ s'orëi tó l chiamůrč şëgn mòstra,
Mò só tórt èl la gana k'i desmòstra.

Tan bèla k'ē la gana dĕ natůra,
Tan bůrt fóva l salvan, důt plëgn dĕ ciórda;
Só můs, sůs mans, só córp corī coltůra,
Plů sgriciorůs asà fṓl kĕ na córda;
Sůa pèl da gran' polans griš důt corida
È sòt na bérba spësa sepolida.

Só bůr gran chiè coriva longies tlines,
Mai in vita sůa da pītĕ destlotades,
Mò sůra důt som'nades dad odlines,
Sů i chiavëis, dĕ largiè dlonc plëgns, tacades;
Les aondles fóva fosces, longies, bůrtes,
Sůs giames důt plënes dĕ bòrba, cůrtes.

L sën per l chiamůrč copé da man forèsta
Fageṓ chiamó plů bůrta sůa ria odlada;
Dĕ ban porvā la gana bèla mèsta
Del traté con manīra bëgn stodiada,
Mò n rī bodèl, kĕ nĕ capëš la crianza,
Nĕ convertëš nó grazia nó pošanza.

Da rī salvan manacel gran vendëta,
Tira crist', cospetons, scraions e blastëma;
‒ Da blastemé fṓl bon, ah marcadëta! ‒
Vignůn ès a l'odëi e aldi abů gran tëma;
L bèl, l bůrt, l bon, l rī, l sant, l mal, l dërt, l stórt moscëdel,
Důt chièz kĕ dësa sté scognů descëdel.