Pagina:Stóries e chiánties ladines.djvu/121

Les ganes còi půri salvans
Mociā dai Roman’ e sůs mans.

Sů per ki crëp dlonc sen sciampa̅́i,
Tĕ ki bósc’ inchĕ s’ intana̅́i,
Tĕ val bůš sen stévi ascognůs,
Da inrè da val iágher odůs;
Plů tért inch al bas s’ infida̅́i,
Giva tĕ val chiaşa datrai,
Š’ ël éva frëit per sĕ scialdé,
Š’ ël éva chialt per sgolosé.

Mò les ganes odo̅́n da inrè,
L perchi nĕ pói şëgn conšidrè;
Mò kël ves mësi impó şëgn di,
Kĕ gana n’ á degůn tradi
Do̅́ impermetĕ la fedeltè;
Patrones dĕ gran calitè
Èl gnůt e soënz dĕ gran onòr,
Mai per degůn’ dĕ dešonòr.

Conté ves òi şëgn den salvan,
Kĕ fo̅́ gonót na òta j’ al Plan;
Del méš tlamé Cól sůra Cůrt
Avel fat půc a půc n bèl ůrt;
Bon i oro̅́ ki dĕ chiaşa důt’;
Còl patron gi̅l per chiamp mói e sůt’;
La patrona t’ chiaşa daidāl,
Dĕ sů mitons dër bèl chiarāl.

A coginè chiarāl gian pró,
Daidava dlonc, kiló ed iló;
Šĕ la patrona spó digeo̅́:
„Coginè masa půc ái indo̅́”,
Respogno̅́ l salvan: „Dër asá.”
Šĕ la patrona spó tel fa