Pagina:Rimes Ladines.djvu/92


— 90 —



"Bèla múta, prë́iĕ bèl, damĕ
Fóra d'ůrt na bèla roeşa."
"Quëš nĕ pói, vël m'inrevèssa,
No, a fa quëš nĕ n'ai comándo."

"Mia crestiána n'ós donca èster?"
"N pice granèl plů tóš sii fáta
E sòt sòt téra móla tráta
Qu'èster tůa crestiána, náldo!"

"Sīs granèl, sc'inscí t'agráda1,
Va ma e fa t' corí sòt téra:
Fa t' farái ma impó la véra,
M' fége ocèl e sů tĕ mángi."

"Půr' ocèl, m'avèsses gòla?
Mat ès troep, per quëš t' tramë́nti;
N bèl chamúrce a pósta d'vë́nti,
Scriche e salt' sůn quëles lástes."

"Fòsses tů n chamúrce e gísses
Dlon scrichan e dlon saltan mò,
T' ciáfi sůn qui crëp l medèmo,
N iágher d'vë́nti snèl zënz'áter."

"Quan qu' tů vë́gnes n bráo bèl iágher
Per ciacé dai crëp na bèla,
Më́si gni na bagatèla:
Pícea roeşa a quī mĕ còmpra."

"Bèla roeşa pë́nses d'èster?
Sůl marchè sërás venúda,
Quësta cósa bëgn è s'gúda,
Quël sërái bëgn iů qu' tĕ còmpra."



  1. it. aggradare.