Pagina:Rimes Ladines.djvu/55


— 53 —

Finí quʼ ëlʼ áva dʼ rajoné, sʼ en vála zënza
Charé vérs só compagn, sůn n cól, acompagnada
Da mia fedèla odòndra, quʼ áva abů liçë́nza
Da mé tan bëgn quʼ da quëla quʼ éva plů quʼ stimada.

Revè mʼ odóvi dònca a quël momë́nt, olá quʼ iů
Mesáva pérdĕ o davagnè l tešóro, quʼ fóva
Per mé l plů gran; l nemico tíra dʼbóta n salt jů
Dʼ impró plů a mé, fagean důt quël quʼ só scópo oróva.

Vignůn dʼ nòs dòi pensan al rī bišògn prepára
Les érmes bëgn spizades, ůn e lʼ atʼr sʼ impònta,
Vignůn ‒ qui sa, scʼ ël nʼ è per lʼ ůltima òta? ‒ chára
Vérs lʼ ëla quʼ pʼr èster tan da lonce parô na pònta.

Metů́ lʼ anèl tʼ mi dëit per nʼ èstʼr odů́, sëráda
La láncia tʼ l půgn bëgn strënt aspèti iló con criánza
Scʼ ël vëgne ingali1 dʼ vo̊ia dʼ mĕ la taqué; na dáda
Pensâi dʼ i dé, quʼ ël mʼ sès lascé spó vígni spʼránza.

La véra tra nòs dòi doráva dī e vignůn ès
Podů́ conë́sce tan bëgn quʼ vignůn dʼ nòs dòi intenóva
L mestír dĕ sbecarí2; scebë́gn quʼ tan ël quʼ inche iů dès
Trés còlp a còlp, l vadágn nĕ Iʼ ůn nĕ Iʼ atʼr odóva.

Tan dī quʼ la véra vès dorè tra mé e l nemico
Nʼ podèssi di, mo quʼ èssen bèl batů́ ala longia,
Melʼ insignáva l soiůs sůl front dʼ mi bon amico,
Quʼ orô dal blòt mʼ orëi dër bon mĕ sté bèl dlongia.

Şëgn òi ves di e conté co quʼ ëla mʼ sī riuscída3
Scebëgn quʼ con gran fadía dʼ la davagnè: Tra tanʼ dʼ còlp
Quʼ iʼ dê, tocávi n iadʼ fagean tʼ só brace na fʼrída,
No grána, a mi nemico quʼ nʼ éva iló tan falz quʼ la òlp.

  1. finalmente
  2. fare il mestiere di beccajo
  3. riuscito