Pagina:Rimes Ladines.djvu/38


— 36 —

I quáter òmi léva l sas
Inscíquʼ ël fòs na plůma e va
Bèl lizʼ sů dërt impè dʼ gi bas
Inscíquʼ chavai quʼ nʼ a nia da tra.”

N pezòn fôi geůtʼ e nia nʼ podô
I fermé; quʼ ël fòs da tʼ mëi quʼ la mont
Intíra gis perdů́da odô
Vignůn quʼ avʼ oedli sòt la front.

Degůna spʼ ranza nʼ avi plů
I Marôi. Pasé pasávi şëgn
Pró na chašára quʼ ê da stlů
Restáda pʼ r èster bèl sërë́gn.

La cašarína odan pasan
La squíra scráia dal gran spavë́nt:
“In nom dĕ Dī, quël quʼ on důt quan
Nes tóli zënza complimë́nt.”

Mo vé, o miraco, in quël momë́nt
Tomé l sason, sòt itʼ i quatʼ r
Dʼ Ampë́́z frachá con gracʼ namë́nt
Dĕ sů óš inscíquʼ an nʼ vèga plů atʼ r.

Inscí la cašarína a ròt
Col prononziè lʼ inom plů sant
La fórza dʼ i malanʼ quʼ ê sòt
Al sas per tó ai Marôi důt quant.

Al di dʼ inců podès lʼ odëi
Chamó tel lůc quʼ ël è tomé,
La sůra èl quater cirz; quʼ sī vëi
Credèdʼ quël tan quʼ iʼ a dit comé.


Che su levano quei quattro
II macigno come fosse
Dna piuma e lesti e dritti
Senza pure andar via eurvi
Quai cavalli ohe nulla hanno
Da tirar sen vanno avanti.
Gia percorso hanno un gran tratto
Ne e’fe eosa ehe gli arresti,
Talehe ognun die ha gli oechi
in volto
Vede hen ehe c’e a temere,
Che sia perso tutto il monte.
E gia piii non han speranza
Quelli di Marehbe; intanto
Giunti ei sono a un casolare,
Che per esser bel sereno
B rimasto aperto. Come
La guardiana si fu accorta
Del drappel che passa, tutta
Spaventata grida:,In nome
Del buon Dio, ci tolgon tutto
Quel ehe abbiam senza riguardo. *
E, o miraeolo, eeco a terra
Cade il sasso e sotto i quattro
Ampezzani stritolati
Kestan si che pm di loro
Membro alcuuo non appare.
Cos! ruppe la guardiana
Pronunziando il Nome Sauto
La malia ehe c’era ascosa
In quel sasso per spogliare
Quei di Marebbe di tutto.
Ancor oggi puo vedersi
Quel saasone, e la ove cadde
Su vi crebber quattro eerri,
Si che meeo creder puossi
Che sia vero quel che ho detto.