Pagina:Rimes Ladines.djvu/29


— 27 —

Les ůge dʼ i sbiri pól aldí
Del důt dʼ impró, segůš bèl şëgn
Dʼ la vë́nta sůra nʼ òm tradí
Quʼ savóva fa solmë́nter bëgn.

Sëgn vë́gni dlon saltan minan
Dʼ lʼ avëi tan quʼ piè, mo in quël momë́nt
Noš bráo Bracon a Dī pensan
E a sůa Maria ně pé quě l vënt;

Ël jóra sʼ gů dʼ la mórt, mo dʼ mórt
Onésta; l pròs chaval revè
Sůn spòna, olá quʼ la mórt só pórt
Oróva, sě vërge sprigorè.

Chamó nʼ oltáda i më́sel dé,
Çesé n vint váreš per avëi
Plů sbònf per salt mortal; da ré
Sʼ astilʼ l e sa ʼchi şëgn sʼ fa odëi1.

Con fórza tan tremènda dàl
Dʼ i sprons a só chaval quě l sanc
Degòre inscíquʼ datrái dô n bal
Vëgnʼ jů l soiůs a n můt dër stanc.

L chavál sentí quʼ ël áva i sprons
Sòt itʼ, sě mëte a sporomé
Quël tan quʼ ël pó sůn quī crepons,
L Bracon ně sa ʼchi şëgn nʼ tremé.

Sůl ůrt dʼ la rísa sent l chaval
Tel vë́nter nʼ ater iadʼ i férz,


Davvicino ei puo le voci
Di quei vili, che sieuri
Or gia son d’averla vinta
Sul tradito, cui sol note
Son le vie dell’uom leale.
Quei ver lui vengon correndo
Certi gia d’averlo in mano,
Ma il Braecon pensando a Dio
E all’amata sua Maria
Sembra vento, si veloce
li sen vola a certa morte,
Ma a una morte d’onor piena;
In sull’orlo dell’abbisso,
La ove morte vuol tributo,
Adombratosi il destriero,
Alto impennasi ed addietro
Dar convenne un’altra volta
Venti passi per avere
Maggior lancio al mortal salto;
11 Braccon da re si porta
E sa anche or farsi ammirare.
Al cavallo si tremendo
Da di sprone, che pei fianchi
Gill gli seorre il sangue come
Dopo il ballo dalla fronte
Alio stanco giovinetto
Grondar vedesi il sudore.
Il caval sentiti i sproni
Di galoppo a tutta possa
Quei dirupi passa a volo,
Ne conosce anco stavolta
Tema alcuna il cavaliere.
La in sull’orlo del burrone
Ancor sentesi nei fianchi
Il caval gli acuti ferri,

.

  1. ei fa odei = saper procacciarsi il rispetto degli altri.