Pagina:Rimatori siculo-toscani del Dugento.djvu/256


iii - i rimatori pisani 235

y melatz lo cor e la men;
e si vos no havetz poder
695d’entendre celuy e vezer,
ya nous dovetz vergoygnar
de los plus sabis demandar,
que asatz deu haver major
vergoygna cel qu’a dezhonor
700y es de demandar s’atrai
que aicel qui demandan vai,
car nuls es qui sapcha tan
q’ US autre no sapch’atrestan.
Doncs chascus en la sa obra
705per aytal razon se cobra,
quar cert ben fora fortz cauza
q’ US hom hagues en cor clauza
tota l’esciens’ab lo sen;
mas ben crei que no ha talen
710d’apenre qui no demanda
totas cellas res a randa
las qals per se meteys no sab,
e qui d’ayso tem alqun gab,
quar nulls pot saber per se sol
715totas las res q’ama ni voi.
Per 90 qu’aiatz major menbransa
vos donarai aytal semblansa
del parlar qui en doas rimas cor,
si con l’an dich li trobador,
720si con «leial», «chascun», «talan»,
«fin» e «chanson» e «vilan»;
e pot hom dir encara isi:
«Leiau», «tala», «villa» e «fi»,
«chanso», mas aquest parlar jes
725con le primiers adretz no es.
Ara chascus entendeyre
cui es sabers valeyre
deu ben saber uimay