 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
| iii - i rimatori pisani | 219 |
205L’autre terg per m’amor
partan tot entre lor
’ miei amich ’ a lur taill;
qui no n’ha nos baraill».
Gauselm Fayditz qui hac pretz fi
210dis enl nominatiu aysi:
«Quan ’ dui amie ’ s’acordon deu voler
so que l’us voi zo deu l’autre voler».
Del vocatiu plural retrayre
vuoili con dis n’Ucs, fis trobayre:
215«’ Amie veray ’, a vos me playgis
quar fin’amors no me refraygis».
L’oblie singular vos desveil!
com dis en Girautz de Borneil:
«E ’ tot home ’ qui ben ames
220hag’robs qu’un bon amie trobes
en cuy no s’anen duptan».
E dis Folquets de pretz prezan
qui dis sobre tots chantars amoros:
«Mas trop servirs tendan mantas sazos,
225quar ’ son amie ’ en pert hom, so auch dir».
Per que ieu vuoili que deiatz presumir
e conoyser ben o may
lo parlar tot qu’ausy vay,
quar totz per aytal semblan
2,30 se parla con die denan;
e per que mai entendimen
n’aiatz, die son variamen.
Nominatiu, «hie amies»; genetiu, «amie»; datiu, «amie», acusatiu, «amie»; vocatiu, «amics»; ablatiu, «ab amie», «per amie», «del amie», «en amie», «ses e senes amieh». E plural, «amie»; genitiu, «amies»; datiu «amies» acusatiu, «amies»; vocatiu, «amie»; ablatiu, «ab amies», «pels amies», «dels amies», «en amiehs», «ses e senes amies», etc.
