Pagina:Rimatori siculo-toscani del Dugento.djvu/239


xii - geronimo terramagnino 229

SO es dels singular retz rics
I/O e de tots les plurals oblics,
quar ensenips tiiit se resemblon;
e atressi s’abrevion
en tots los oblics senguiars,
encar en los rets plurals cas,
175cai’ se resemblo eyzamen;
don vos daray semblan parven
de totz retz e oblics complitz
con dis US trobayre grazitz,
e hac nom Giraudos le Ros:
180«e qui es mos amichs ’ bos
mostren sa beyla sembianza,
quar jur qua longe speranza».
’ Aniics ’ es le nominatius
singuiars, mas vocatius
185es, con dis celi qui fes la cort:
Amics’, q’ has dich? no sabs confort
Son egieignos, e gallart
miej’ dich e miei sotil darl».
Encar escriu en aquest fueil
190si con dis en Pons de Capdueill:
 Amichs ’ Beutranz, lo trop amar
no vullatz ni Ione esperar.».
E le pros en Peyre Vidals
enis oblics plurals ditz motz tals:
195«E mos cars filz le coms Henrics
ha destrutz totz sos enemics».
Ara vuoili dir dels plurals retz,
q’ auzitz los senguiars havetz,
con dis Andrians del Palais,
200trobayre bon e verays:
«Per qu’ieu part egalmenz
lo mal quim fay doler,
quel terc vuoll retener,
quar totz es trop cozenz.