Pagina:Porta - Poesie milanesi.djvu/93


— 87 —



     Pceíi seguiti: Te diset che a l’inferna
Eneja l’è andaa giò vestii e colzaa
Minga in sogn, ne per stagh nanca in eterna >-
Mi el credi; ma sont cert che se ’I gh’è andaa
Minga ai so meret l’ha concess l’Eterna
Ma a qui) de la soa gran posteritaa:
Insci anch nun femm la cort a ona rabbiosa
Mamma veggia e insofribel per la tosa.

     De falt s’è vist col temp ciar come on spccc
Che sto Eneja l’è minga vegnuu al mond
Per destrugá di micch come parecc,
Ma che dal sapientissem e profond
Ingegn de quel! che sta de sora i tecc,
L’è staa creaa per el so fm segond,
Idest perchè de líi nassa chi sappa
Fonda Roma e on bon regn de god el Pappa.

     Per sto viacc che t’ee scritt con tant ingegn
L ha savuu ch’el doveva ave vittoria;
Per quest l’ha combattuu, l’ha quistaa on regn
Prenzipi al Pappa e a lú de tanta gloria,
E se d’andá al terz Ciel no l’è staa indegn
Sant Paol anca lá bonna memoria,
L’è staa per porta indree de quij notizi
Che ten lontan i ledei dal prezipizi.

     In sul fa di Franzes del temp present
Che, dopo ave struppiaa paricc nazion
Per rendij come lor indipendent,
Cambien tre voeult a l’ann costituzion
E distruggen tutt coss in d’on moment.
Me sont cambiaa ancamí d’opinion;
Prevals infin tra tane penser e intrigh
Quell de salva la panscia per i Bgn.