Pagina:Pinochio.djvu/6

- Sei ben che l e colpa del len, ma se sta vos a me l tira inze par ra scheneles!
- Iò no v ei tira nuia!
- Boujion!
- Bepeto, no me ofendede, sedeno ve ciamo Polentina!...
- Muse!
- Polentina!
- Musciato!
- Polentina!
- Burto scimioto!
- Polentina!
Canche l s a sentu ciama Polentina par ra terza ota, Bepeto el no n a pi vedu, l e souta sora l marangon e i s a da un fraco de legnades.
Canche i a lascia de se peta fora, Tone el s a data doa varseles de pi sul nas, e chel outro doi botoi de manco sul crojato. Paze e pagade, i s a da ra man e i s a inprometu de resta boi amighe par duta ra vita.
Bepeto el s a tolesc su el toco de len, l i a dito gramarze a Tone e l sin e ’su a ciasa, meso zoto.

6


6