Pagina:Pertusati - Rime milanesi, Pirotta, 1817.djvu/69


- 63 -

Sont vegnuu a Novara apposta
In pocch or e a rompicoll,
E el me manda per la posta,
Salv el bulgher, messee Apoll,
E mi istess te porți in don
In nom sò el mè calisson.

T’ee de mettet su i mee pagn,
T’ee de scriv rimm milanes,
Per refà in sta part i dagn
Che a la Patria fà i Franzes.
Fin Baltramm, fina Ciocchin
Tucc deventen Giacobin.

Al Pont-veder, in Cordus,
Al Carrobbi, al Broeu, al Verzee,
L’è già andaa squas in desus
El parlà di nost messee,
Quell parlà, vel diga el Tass,
Che hoo faa mi, degn del Parnass.

Stravaccaa che sia el costum,
Ona povera zittaa
L’è ona nocc che no gh’ha lum,
L’è on gigant imbriagaa,
L’è on desert, l’è ona brughera,
Dove i lôff van a stondera.