Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. |
74 | S. MATÉ. |
7 Lur i ghe respondé: La rezù a l’è perchè nigü i m’à tölt a zornada. E lü al gh’à dec a lur: Indè a’ oter in de la mé egna.
8 Vegnit sira, ol padrù de la vegna a l’à dec al so fatur: Ciama i laorec, e paghega la zornada, scomensando dai öltem fina ai prim.
9 Vegnic doca quei, ch’i era indac sirca ai ventitre ure, ognü a i à ciapat isò ven solc.
10 Vegnic po i prim,a ise credia de ciapà de piö: ma no i ghia a’ lur che l’istesa paga.
11 E i la ciapaa brontulando contra ol padrù.
12 I disia: Ques’ce ché öltem i à laurat ön’ura, e té te i é tratac compagn de noter, che m’à laurat, e ’m se stac ach al sul töt ol dé.
13Ma lü l’à respondit a ü de lur,e l’à dec: Amich, mé no te fo miga tort: ét miga convegnit con mé per ü tat?
14 Ciapa quel,che t’vé, e gira: mé vöi dà ach a quest ché öltem compagn de té.
15 Sarò miga padrù mé de fà quel, che m’par e pias? e l’è malegn ol tò öc, perchè mé a só bu?
16 Icsé i sarà i öltem quei, ch’i era i prim, e prim quei, ch’i era i öltem. Perchè a i é tance i ciamac, ma poch i sielc.