Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/83


a’ oter a v ’ sentari sura dudes troni, e fari de giödes di dudes tribü d’Israel.

29 E töc quei, ch’i avrà abandunat la cà, i fradei, o i sorele, o ol pare, o la mare, o la fomna, o i fiöi, o i sò cap per amur del mé nom, a i riseerà ol sento per ü, e i gavrà la eta eterna.

30 E tace pröm a i sarà i öltem, e tace öltem a i sarà i pröm.


Capo XX.

O

L regno che l’andé in sim’a dé a tö a zornada di laorec per la sò egna.

2 E quanda l’ia convegnit coi laorec de daga ü tat al dé, al li à mandac a la vegna.

3 E’ ndac föra de cà sirca a tre ure de sul, an n’à ést di oter, che i staa là sö la piasa a sligosà,

4 E’l gh’à dec a lur: Indè a’oter a la mea egna ,a v ’darò quel, che ’l sarà giöst.

5 E lur a i è’ndac. A l’è ’ndac föra po amò sirca al mezdé, e a ventön’ura: e l’à fac la stesa roba.

6 Le dré a ventitré ure po l’è ’ndac föra, e n’à troat di oter, che i era là a vardà inturen, e’l gh’à dec: Cosa fef mo ché töt ol dé a slimunà?