Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/68

58 S. MATÉ

fomna, la tò fede l’è granda: che te gabiet quel, che te ö. E da quel moment la sò fiöla a l’è guarida.

29 E Gesü, che l’era partit da quel sito là, l’indaa vers ol mar de Galilea: e rampat sö per ü mut, al s’era metit là sentat zo.

30 E öna möcia de zet la gh ’ vegnia apröf, che la ghia ’nsema di möc, di orb, di sop, e di ströpiac, e tace d’oter malac: e la i à bötac töc ai sò pé,e lü a ià guaric:

31 In manera che la zet la restaa con tat de boca nel ved, che i möc i parlaa, i caminaa i sop, e i orb a i ghe edia: e i ne daa la gloria al Signur d’Israel.

32 Ma Gesü, ciamac apröf i sò disepoi, al gh ’ à dec a lur: A go pietà de sto popol, perchè a i è za tri dé, che no ’l se destaca de mé, e no i ga negota de majà: e no vöi miga mandai a cà dezü, perchè no ’l ghe egne basleta per strada.

33 I disepoi i gh’à dec: Ma doe am caerai noter föra d’ü desert tat pa, che ’l sees asé de scöd la fam a tata zet?

34 E Gesü al gh’à dec a lur: Quace pa ghif voter? E lur i à respondit: Sèt, e quach pès piseni.

35 E lü l’à dac urden a la zet, che la se sentes zo. per tera.

36 E tölt sö i set pa,e i pès, l’à fac ol ringrasiamet, a