Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/63


CAPO XIV. 53

egnic apröf, e i gh’à dec: Ol sito a l’èd esert, e l’ura a l’è sunada: lisensia ol popol, perchè al pöde indà per i pais a compras de majà.

16 Ma Gesü al gh’à dec a lur: A i ga miga bisogn d’indasen: dega oter de majà.

17 E lur a i gh’à respondit: No’m ga ché oter che sich pa,e du pès.

18 E lü al gh’à dec a lur: Demei ché a mé.

19 E l’ordinaa a la zet de sentas zo sö l’erba: po lü al ciapaa i sich pa, ei du pès, e coi öc voltac in sö a gli à benedic, a gli à rompic, e’l gh’à dac ai disepoi i pa, e i disepoi i à fac pasà a la zet.

20 E töc a i à majat, e i s’è scödic la fam. E i à regoit dudes seste piene de morsei vansac.

21 E bé, quei, ch’ia majat, a i era sich mela persune sensa i fomne, e i s’cec.

22 E söbet dopo Gesü a l’à obligat i sò disepoi a saltà in barca, e ’ndà a spetal sö l’otra ria, intat che lü al lisensiaa la zet.

23 E lisensiat la zet, lü sul l’è rampat söl mut per fà orasiù. E quanda a l’era sira al se troaa lü sul in quel sito.

24 Intat la barca a l’era in mez al mar bötada sa e là dai onde: perchè ol vent a l’era contrare.