Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. |
50 | S. MATÉ |
44 De piö amò, ol regno di siei a l'è compagn d’ü tesor scondit in d'ü cap: ol qual tesor ön om, che 'l l'abe troat, al la scond, e töt alegher de sta roba, al va, e 'l vend töt quel, che 'l ga, e al compra quel cap.
45 A l'è po ach ol regno di siei compagn a ü marcant, che 'l sirca di perle fine.
46 Lü, chen n'à troat öna icsamai bela, al va, el vend töt ol sò, e 'l la compra.
47 Ol regno di siei a l'è compagn ach d'öna ret bötada in del mar, che la ciapa det ogni sort de pès.
48 Sta ret, piena che l'era, i pescadur i l'à tracia föra, e i s'è sentac zo sö la ria, e i s'è metic dré a serni, e a met de banda in di vas i piö bu, e a bötà vea i catif.
49 Icsé al süsederà a la fì del mond: i angei a i vegnirà, e i separarà i catif dai bu,
50 E i a bötarà in de la fornas de föch: là al ghe sarà de löcià, e de strenz i dèc.
51 If capit töte ste robe ché, oter? Sé, Siur, lur i gh' à respondit.
52 E lü 'l gh' à dec a lur: Per quest i Scribi istrüic per ol regno di siei, a i è compagn di pader de famea, che i tira föra del sò armare de la roba nöa e frösta.
53 Gesü, quanda l’ia finit iste parabole, a l' è 'ndac vea de là.