Pagina:Le cento novelle antiche.djvu/166

I. Atressi com l’orifanz
     Que quan cai no s pot levar,
     Tro li autre ab lor cridar
     De lor voz lo levon sus;
     Et eu sigrai aquel us,
     Que mos talanz es tan grevs e pesans,
     Que si la corz del Poi e lo banz (sic)
     E ’ls verais pretz dels lials amadors
     No ’m relevon, jamais non serai sors;
     Qu’el deignesson per mi clamar merce
     Lai on preiars ni merces non val ren (sic)
II. E s’ieu per les fis amans
     Non puese1 en ioi retornar,
     Per toz temps lais mon chantar,
     Que de mi no i a ren plus;
     Anz vivrai si co ’l reclus
     Sol ses solatz, c’aitals es mos talanz,
     E ma vida m’es enoi et affanz,
     E iois m’es dolz e plazers m’es douzors2 (sic)

  1. Pueso pare errore di stampa.
  2. Credo che douzors sia errore del menante per dolors.