Pagina:Joppi - Testi inediti friulani dei secoli XIV al XIX, 1878.djvu/127

Testi friulani: Secolo XVIII.

301



3        O barba, barba Blas, ce mai aveo?
Sevo muart, sevo vif, che Dio n’invarda?
Me pareit propria aflit coma un abreo,
E aveit un colorido da mustarda.
                                            Barba Blas.
O Tone, o chiar nevoud, o chiar fì meo,
Ce fala mai la muart, che tant a tarda
A tuoime da sta lagrema de vale,
Plena de cosse da no soportale?
4        Prest el Pruviditour nuostre va via,
E anchiamò te domande chel che hai?
Chista l'eis ben por me 'na malattia
Che me manda a fa tiare da buchiai.
Prencipo benedet, e cussì sia,
Vos seit paron, e vos voleit ch’al vai,
Ma ve die la vertat che mi no hai lena
Da podè pazientà tant granda pena.
5        Hai jodut tempestone grandonone
Nel meis de Mai, ch'a leis propria un flagel,
Spidemìe e varuole sfondradone,
Che no le m’han lassat feda nè agnel:
Hai judut a morì me barba Tone,
Ch'al era un om ch'aveva un gran cerviel,
Ch’al ghin saveva tant che un Reverenda
De litera e scritura e de legenda.
6        E pura dute quante chiste cosse,
ch'a erin tant tiribole e triminde,
Le m'han fat sintì anguosse e non anguosse
Vuoi mo dì... mi no sai se ti m'intinde;
Ma ades manchià me sinte e gambe e quosse,
E dut el sentenar del dì me tinde
A burtolà comuòdo fa una vachia
Quant ch'ha el mal del lanch o quant ca eis strachia
7        La nuot me pogne ju come un cristian,
Ma drumì? po de qual, Dio Signour nostre!
E se anchia drome un fregol, l'eis me dan,
Jode cosse pì scure del vingiostre;
Jode la muart co la so ronchia in man,
E'l boja che la forchia e 'l laz me muostre,
E pesta e fan e liberamus domine,
E tant altre cossates che no nomine.