Pagina:Il ladino nel sistema formativo.djvu/34

36 Paul Videsott


a) Die Universität fördert als Vermittlerin zwischen dem deutschen, italienischen und ladinischen Sprach- und Kulturraum den interkulturellen Austausch. Die Universität sieht ihre Rolle als Vermittlerin zwischen dem deutschen, italienischen und ladinischen Sprach- und Kulturraum und dem interkulturellen Austausch (pl. 12–13, „Leitbild“).1
b) Ein grundlegendes Anliegen der Freien Universität Bozen ist die Pflege der

Landessprachen (Deutsch, Italienisch, Ladinisch) sowie die Förderung der internationalen Wissenschaftssprache Englisch (pl. 15, „Plurilinguism“).

c) Die ladinische Sprache wird in allen Themenbereichen des ladinischen Kulturraumes als prioritär eingestuft und stellt mit der Ladinischen Abteilung ein Alleinstellungsmerkmal unserer Universität dar (pl. 15, „Plurilinguism“).
d) Die Ladinische Abteilung ist eine Einmaligkeit der Freien Universität Bozen. Ihre besondere Bedeutung erhält sie einerseits als einziger Ort, an dem Lehrkräfte gemäß dem ladinischen paritätischen Schulmodell ausgebildet werden, andererseits aus den Forschungsschwerpunkten Ladinische Philologie und mehrsprachige Didaktik, die in dieser Kombination ebenfalls einzigartig sind und den Bedürfnissen der ladinischen Schule und Gesellschaft

entsprechen. Als Forschungszentrum zum Ladinischen auf akademischem Niveau hat die Ladinische Abteilung darüber hinaus eine wichtige Rolle für die Dokumentation, Deskription und den Ausbau des Ladinischen. In dieser Rolle sollte die Abteilung auch in Zukunft gestärkt und ausgebaut werden (pl. 47).

Por arjunje chisc fins él ti ultims agn, y suradöt en ocajiun dla gran reforma dl stüde de Sciënzes dla Formaziun primara che dess pié ia cun l’ann academich 2011/12, gnü tut chëstes mosöres:

a) Por ché le „barat intercultural“ ne sides nia ma na strada te öna na direziun (les studëntes ladines tol pert ales leziuns y ales ativitês dla Seziun todëscia y taliana, mo les studëntes todësces y talianes ne tol nia pert ales ativitês dla

Repartiziun ladina), à le Consëi de Facolté deliberé che dötes les studëntes de Sciënzes dla Formaziun primara messarà f recuentè n curs de „Lingaz y cultura ladina“ de 1 CF U. Tratan chësc curs orésson ti dè inant ales maestres y ai maestri dla scolina y dla scora elementara de nosta regiun les conescënzes de basa sura i Ladins, a na manira che ai sides spo bugn da ti les

dè inant inće a sü scolars.2

  1. I zitać é fora dla versciun todëscia dl documënt, cf. http://issuu.com/universitylibrarybozen/docs/entwicklungsplan_fub.
  2. Les conescënzes sura i Ladins da pert di scolars todësc y talians tl Südtirol é tres ćiamò massa piceres, scebëgn che al é gnü metü a jì ti ultims agn de plü scomenciadies te chësta direziun. Cf. sön chësc argomënt la tesa de Patrizia Pedevilla nominada tl capitul 4.