Pagina:Il ladino nel sistema formativo.djvu/21

10 ani de Repartizion ladina: Svilup storich ten und die entsprechenden Hospitationen und Praktika vorwiegend in ladinischen Kindergärten, Schulen und Einrichtungen absolvieren.“

Ai 15 de mei dl ann 1997 ie ruvà da Roma l placet definitif tres la lege Bassanini II. Chëla disc che “… è consentita l’istituzione di una università non statale nel territorio rispettivamente della Provincia autonoma di Bolzano e della Regione autonoma della Val d’Aosta, promosse e gestite da enti e da privati. … gli atenei di cui al comma 120 (appunto Bolzano e la Val d’Aosta) possono istituire la facoltà di scienze della formazione.”

Davia che l se trata pra l’Università de Bulsan de na Università liedia y nia statela fovel debujën de la istituì tres n cumité de persunaliteies: danter chësta belau 60 persunaliteies n fovel nce 4 ladines: Alexander Prinoth, ntlëuta diretëur dl ITC, l presidënt dl’Academia Europeica Werner Stuflesser, l ntendënt Roland Verra y l ntendënt da dant Franz Vittur.

Tl scrit firmà dal Cumité fova bele unic numinei i cumëmbri dl Cunsëi istitutif che ova pona de facto nvià via la realisazion cuncreta dla università. Te chësc cunsëi de 7 persones fova laite Luis Durnwalder sciche presidënt, Franz Grießmair, Friedrich Schmidl, Hans Moser retëur dla università de Dispruch, Italo Ghirigato, Alcide Berloffa y mi persona sciche raprejentant di Ladins. Sën fova l’università metuda su y n messova cialé de pië via l plu prësc puscibl cun l nseniamënt cuncret y cun la iscrizions per i studënc. Acioche duc i programs dla Faculteies passe a Roma zënza problems ovun cherdà ti prim Cunsëies de Facultà dut professëures da n cër inuem cun na gran esperienza academica y che ova nce de bon cuntac cun l Ministere a Roma. Per la Facultà de Scienzes dla Formazion ovun perchël numinà chisc professëures: Luigi Guerra, Cesare Scurati, Franco Frabboni, Nando Belardi, Helmwart Hierdeis y Werner Wiater. Per jì segures à chisc trat ntëur i programs che fova unic laurei ora dala cumiscion Stoll che ei bele numinà dessëura y ova tëut i programs nazionei che ëi cunesciova tres si universiteies dijan nce che n ëssa pudù i mudé bele l ann do. Ma nsci ne iela nia stata y cun la viertla che l fossa prësc ruvà la reforma che auzova l stude da 4 a 5 ani, an for lascià i programs sciche al scumenciamënt, zënza pudëi fé adatamënc. Permò cun l proscimo ann academich – sce dut va bën – puderan pië via cun la reforma che purterà na lingia de nuviteies nce per i programs.

2. Die Gründung der Freien Universität Bozen (Übersetzung)

Aber bevor wir uns der jetzigen Situation widmen, die von der großen Reform der Lehrerausbildung geprägt ist, ist es richtig, dass wir ein wenig zurückschauen, denn noch im Jahre 1990 war es gar nicht so sicher, dass wir innerhalb kurzer Zeit in Südtirol eine neue Universität erhalten hätten. Es ist sicherlich angebracht, wenn