Pagina:Goldoni - Opere complete, Venezia 1928, XXVI.djvu/202

200 PARTE PRIMA
Xe quattr’anni fenii che l’ho sposà,

E adesso sto baron m’ha abbandonà.
Petronio. A l’ò ditt, ch’alla eira
Qualche poc de bon al me pareva.
Lindora. Con vu, siora pettegola,
Vôi far le mie vendette:
Con vu, con vu, che con sta bella rasa1
Savè tirarve i forestieri in casa.
Graziosa. Parla meglio, se no...
Lindora. Cossa voressi dir?
Petronio.   In casa mia?
Lindora. Sì, giusto in casa vostra.
No me la fe saltar, che squasi, squasi...
Via, cavève de qua, sior papa e tasi 2.
  Vardè che bell’omo, (a Petronio
  Vardè che sioretta: (a Graziosa
  Oh che razza maledetta! (a monsieur Petiton
  Far l’amor col forestier. (a Graziosa
  Tegnir terzo alla muggier. (a Petronio
  E ti, furbazzo, (a monsieur Petiton
  Con tanto strapazzo
  Lassarme? impiantarne?
  Via furbazzi, cavève de qua.
  Disè, patrona, cussì se tratta? (a Graziosa
  Disè, sior matto, cussì se fa? (a monsieur Petiton
  Za tutti d’accordo me la pagherà.
Petiton. Signora, avi rason; però ve zur.
Che de quel che disi, mi son a scur.
Sto sior infranzesà
È vignò a desturbarm.
A pregh al Cil, dza che l’è Frances,
Ch’al crepa con el mal del so pajes.
Lindora. E vu, cossa diseu?

  1. Con sì astuta maniera.
  2. Pappataci, nel senso di acqua cheta, simulatore: v. Boerio.