i tomates farsii;
el cavïal; l’inguilla marinada;
la busecca; i inciod; ona verzada;
el ton coi remolazz ’penna cattáa;
i fegatini; el rognon trifoláa;
vitell tonné; ona bonna insalatina
cont duu ovitt de mangiaggh el ross domà;
on tord al sped; ona bella trottina
cont oli, capper, pever, sáa e limon,
oppur cont quell’asée, inscì bianch e bon,
che, domà usmall, el guariss la gaìna;
i ostrich; el salamm cont el mellon;
dò bei fett de giambon,
finn, bianch e ross compagn d’ona bandera;
i gamber cont l’ovèra;
on risottin coi triffoi;... tucc, infin,
quij mangia sopraffin,
che, cont l’odor domà,
fan tornà viv i mort de cent ann fà!
Ma el Re el diseva, a tutta sta infilada,
fasend semper i mocch: «Beh!... Beh!... Porcada!»
Finalment el nost Màgol l’ha sbraggiáa:
«Sire, Sire,... ho trováa!
Se, in la soa gran bontáa,
come mi speri, el spetta
finna a doman mattina ai vundes or,
mi giuri de prontaggh ona polpetta
de mèttegh ona famm de sonador!»
