2300Profunda pareva la tauna snueivla,
Con paupra la matta en cheu sventireivla!
Il giuven dils mats era fetg curaschus,
In svelt cavalier, bein carschius, inschignus.
Quel di als dus auters: „Vuleies ligiar 2305Mei vid ina suga e schar selischnar
Bufatg giuaden tras il vau della tauna.
Spitgei mei denton sper la rusn’umbrivauna,
Entochen ch’jeu dun in’enzenna bein clara,
Ch’jeu vegli turnar dal ravugl della tiara!“
2310Ils ses camerats han quei empermess,
Ed en dubitonza agurau bien success.
La suga entuorn il siu pez, va il mat
Sur greppa giu en la profunditat.
Ord ina sfendaglia vegn giu empau clar: 2315Ed en in encarden el po observar
La giuvna raffada, aunc viva e sauna,
Che sesa e bragia sil mescal en tauna.
Ell’ha ils cavels dal dies giu spatitschai,
Ils egls ein cotschni e zun fetg tribulai; 2320La biala princessa spert leva sin peis;
Vesend il bien mat descendend aschi teis,
Di ella: „O bien cavalier, cheu vegnis
El prighel pli grond, ch’enzacu en vos dis!
Treis drags habiteschan en quei uffiern, 2325Armai cun grefflas, cun cua e tgiern.“
Mo nuotatonmeins il schuldau trai la spada:
„Jeu vi, che vus seigies dals drags liberada!“
En in genà ei il drag comparius
Neu ord il camon, nu ch’el era schaschius; 2330El ei sco la notg aschi ners de mirar,
Sin quater combunas el sa seruschnar,
El mira cun egls camegionts e punschents;
La bucca snueivla ei pleina da dents;
El arva la gula per morder il mat, 2335Quel aulza la spada d’itschal tiel combat.
