Il bab ha pustau per il pop quei che drova.
In vegl eremit els han priu per padrin,
Madretscha la grova el casti leu vischin.
Igl jester en verd ei la sera vegnius — 1935Il bab ha mirau sil signur, stuius;
Muneida ded aur el sin meisa ha mess,
Cun dir, ch’el tuorni pil mat empermess,
Per suenter siat onns. — Ed ils tups geniturs
Per uss han entschiet a ver en lur errurs. —
1940Quei fatg els han al padrin raquintau.
Il bien eremit ha els bein consolau:
„Mirei miu figliol cun quitau d’educar,
E suenter tschun onns vi dir, co spindrar
Il mat da quei schani. Menei el tier mei!“ 1945Ed els ruasseivels ein stai lu cun quei. —
Al buob il padrin ha de leger mussau.
In cudisch fetg vegl gl’eremit gli ha dau.
E mond ils siat onns pil figliol alla fin,
Commonda cun detschartadat il padrin:
1950„Cheu vesas las vias, che fan ina crusch!
Leu mira el cudisch e legia sut vusch —
E volva sur tut buc l’egliada naven,
Sch’ei dess era caussas d’udir de sterment.“
Cul cudisch, ligiaus en cun pial burgameina, 1955Schi vegls sco Matusala, ussa semeina
Il buob tier quei liug e de leger festgina —
Mo ussa entscheiv’il barlott tut en ina —
El auda cantond e sunond e saltond —
E per in moment el emblid’il scommond, 1960Ed ha la disgrazia d’alzar si’ egliada —
Mo enaquella cun greffla semtgada
lu tschess dils pli ferms il buobet ha tschaffau
E lunsch si en l’aria alpina portau. —
Mo ferm il mattet enten maun ha teniu 1965Siu cudisch custeivel e traso legiu;
Per sia ventira! Pertgei igl utschi
Ha buca ditg suenter stoviu calar si
