|
Historias dil munt sogn Gieri |
27 |
Il bab plaunsiu cun suspirar
950Di alla giuvnetta carina:
„Il matg, che ti has, ei pagaus fetg car,
E fa a mi tem’e furtina.
Jeu hai stoviu empermetter tei
Ad ina macorta figura —
955Damaun stos ir el casti pei a pei,
Schiglioc nus mein a malura.“—
La matta va ora sin lautget,
Ed aud’in utschi, che conta:
„Ventira ti tillas cun tiu matget,
960Or dall’aua frestgentonta.“
La feglia dals ses ha priu commiau —
Cul matg en in ruog ell’ei ida;
Ils gats han ella beneventau,
Stupend ei la stada survida.
965E suenter tscheina sa ella ir
En combra de gronda bellezia;
Las preits terlischan dagl aur tut spir,
In’ampla d’argent dat clarezia. —
La matta pren orasut il manti
970La rosa misteriusa,
E tschenta en l’aua ded in vaschi —
E clom’en la combra splendusa:
„Patrun dil casti, sch’jeu sai tei gidar,
Retuorna cheu en tia casa!
975La rosa, ch’ei tia, jeu vi bognar,
Jeu sun tia fumitgasa!“
Ord l’aua dil ruog vegn sil moment
In prenci carin, curteseivel:
E porscha ad ella cun engraziament
980Siu maun e siu cor amureivel:
„Ti has mei dal mal strianém liberau
Tras quella rosa bugnada;
Per spusa jeu vi tei haver domandau:
Stai mia, flur carezada!“—
