Mo endadens ina ga ch’el ei staus,
Las portas ein seseradas.
915Els gronds sulers regeva ruaus,
Las stivas ein tut bandunadas.
Il muliner s’avonza el liug;
El auda zatgei en cuschina —
Ardend el vesa en fueina il fiug —
920In gat sin la platta s’enclina.
Il gat curteseivel, schi ners sco fulin,
Fa cuer enzatgei sin la fueina;
E gleiti el cloma cul viers: „Min, min!“
Biars gats serimman a tscheina.
925Ils gats envidan il muliner
Cun els de tener compignia.
Mo ord fenestra quel ves’in roser
En jert, che flurescha sper via.
„Lubi a mi, o mes cars signurs,“
930El di als gats sper la tscheina,
„De prender en jert in matg de flurs,
Silmeins ina rosa compleina.“
Ils gats fatschentai lubeschan quei —
Igl um va dabot per la rosa;
935El rumpa la frastga de buna fei,
Mo aud’ina vusch curiosa:
„La rosa sin frastga lai buca seccar!“—
Igl um cun il matg semeina —
El ves’ina siarp neutier seruschnar —
940E quella commonda, ordeina:
„Demai che ti has rut giu la flur —
Ti stos a mi dar tia matta!
Daventa quei buca, lu mort e zanur
Vegn sur tia casa e schlatta!“
945Tut trests retuorna igl um el mulin
E dat ils schenghetgs allas feglias.
La giuvna survegn il matg dil curtin,
Monduras retscheivan las veglias.
