 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
premurai propagaturs dil romontsch e sia cultivaziun en vossa familia, tier parents e vischins, en la redunonza dil vischinadi, della vischnaunca e dil cumin. Slargei vossa enconuschientscha dil lungatg mumma entras l’ attenta lectura dil lungatg de scartira de tschell’ aua; legi vus Engiadines ils Gabriels, il Cudisch de canzuns, il Huonder, il Muoth, e vus Sur- e Subsilvans legi il Chiampel, il Martin ex Martinis, il Caderas, Caratsch. Igl ei ge in lungatg, mo in tec differenta viarva. Prendei neu ils plaids vegls e buns e scomiei ora las expressiuns propi romontschas. Emprendei il romontsch sco sauda en sia rihezia tgiembla e frestga vigur. Il risvegl 10dil romontsch ha mo entschiet. Nus fagein igl emprem pass. Sepreparei bain sin ina carschenta activitat. Che nus seperdeien buc entusiasticamein en largias generalitats, selubeschel jeu de visar duas miras de vossa giuvna activitat. La damonda fundamentala, ge ins sa dir, la damonda vitala de nies romontsch selai 15precisar cun ils plaids: „Tgei sa daventar per unir il necessari studi dil lungatg mumma cun ina intensiva cultivaziun dil tudestg senza sgurdinar e pregiudicar seriusamein il svilup dell’ intelligenza e dil cor de nos affons en la scola populara?“ Studiei quella damonda, mes giuvens amitgs, discipels de Ziller; la gesta sligiaziun de quella ei il terren d’ aur dil 20manteniment dil romontsch. Segir, cura ch’ il risvegl dil romontsch ha tschaffau la massa dil pievel, vegn el a tschentar quella damonda a ses magisters, ed jeu sperel, che vus saveies dar ina franca e gesta risposta. Igl ei evidentamein semussau, ch’ il studi de nossa tradiziun populara e della literatura veglia seigi la fontauna de nova veta per nies romontsch. 25Mo la literatura veglia daventa pli e pli rara; ils venerabels volums ligiai en curom cun las siaras de mesch ha il temps ruis en tocs, ne ch’ els han anflau la via en antiquariats e da leu naven en las collecziuns de rehs rimnacudisch, che pertgiran els sco il drag cun siat tgaus la feglia dil retg. Ils medems basegns e la medema miseria anflein nus era tier auters pievels, 30ed jeu hai studiau tier ils Slavs e Neolatins, co ins savessi procurar als vegls e giuvens amitgs dil romontsch nossa literatura per in prezi undreivel. Ils pigns pievels slavs, ils Bohems, Slovens, Serbs e Wends dattan ora mintg’ onn in cudisch dedicaus alla cultivaziun e propagaziun dil lungatg mumma; ei numnan quel „matitscha“, la mumma, la regina dils aviuls. 35Cun agid ded amitgs hai jeu studiau quellas matitschas e las semegliontas publicaziuns tier ils Catalans, Provenzals e Rumens. Jeu hai anflau, ils Catalans hagien sligiau en ina moda exemplarica il problem, co ins sappi procurar bienmarcau al pievel la literatura el lungatg mumma. Per miez franc procureschan els en commodeivels ed emperneivels volumets en octav pign las veglias ovras classicas, historias, canzuns, sper las poesias dils
