 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
In di romontsch en l’ Aula a Cuera 323 della civilisaziun e metti nus en contact cun ils scazis de quella. Igl ei in lungatg tgiembel, profund e melodius, il tudestg, e nus essan loschs ded emprender el sco sauda. Mo en emprema lingia lein nus mantener il lungatg mumma, il qual mintgin de nus, era sch’ el ei jus la liunga e lada via dil mund, ha viu bia gleut e visitau differentas casadas, vegn adina 5 puspei a plidar, cura ch’ el tegn mauns a Diu e svida siu cor avon il Signur della veta, ch’ el vegn adina puspei a plidar, cura che la caulda febra metta il maun sin siu tgau e tutta sabientscha e prudientscha fa plaz al lungatg dil cor, ch’ el ha balbegiau en tgina. Il lungatg selai buca dar vi senza il pli grond e cuzzeivel donn per il svilup dell’ olma, digl individuum e dil 10 pievel, sco remarca il fin psycholog Ziller, ch’ ha sco buc in auter enconuschiu la valur dil lungatg mumma e sco pedagog prostetau energicamein encunter tuttas emprovas de violar ils sogns dretgs dil lungatg mumma. Il tudestg nativ della Saxonia distingua aunc oz nos Tudestgs de Portenza dals Tudestgs nativs, sco jeu savessel allegar frappants exempels, e mo 15 memia vérs ein ils vèrs de Muoth sur ils Romontschs tudestgai. Ge, tudestgai de treitschien onns han aunc adina plaids romontschs d’ anvons. Ils motivs practics, nazional - economics, ch’ ins alleghescha per perschuader ils Romontschs de seschar tudestgar, ein aschi povers, ch’ els meretan negina refutaziun. Nus pretendein ruasseivlamein, ils umens en 20 nossas valladas romontschas han aschi bia interess per la veta spirtala, legian aschi bugen ed aschi bia sco ils Tudestgs. Mo ad els sesarvan las rehas literaturas neolatinas levamein, ed ins admira a Paris, Florenza, a Madrid e Marseille ils Romontschs, che plaidan suenter quorta avdonza aschi levamein il franzos, talian, spagnol e provenzal. Per oz vala sco per 25 la fin dils 1500 la fina observaziun d’ in ambassadur venezian, ils Romontschs hagien in agen interess de s’ educar e de schar educar lur affons. Mo nies romontsch hagi ina memia pintga literatura scretta, udin nus puspei la veglia reproscha. Tgi ch’ enconuscha la literatura romontscha, vegn buc a far quell’ observaziun, ch’ ei aschi bienmarcau sco tgagiastretg. 30 Mo nus lein tonaton prender ella serius e rispundin: Il romontsch ei veramein in agen lungatg, sco ha mussau si il meister en la linguistica moderna Graziadio Ascoli en ses „Saggi ladini“. Oz dat ei negin filolog, che snega alla lieunga romontscha il dretg de setschentar sper sias soras, la franzosa, taliana, provenzala, spagnola, portugesa, rumena. Suenter populaziun han 35 ils Retoromontschs ina fetg reha literatura. Sch’ ins quenta ad els per puccau, ch’ els seigien buca vegni tier in lungatg unitaric, ei quella reproscha fetg relativa e vala grad aschi bia, sco de reproschar al lungatg mundial, igl engles, ch’ el hagi negin epos nazional. Paucs, fetg paucs pievels han in epos nazional, sco ils Franzos la Chanson de Roland, ils Tudestgs las 40
