 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
Plaid tenius a Cuera, 23 de Matg 1898 317 En l’ emprema classa vegn il sentiment moral dils affons educaus tras las praulas: Il luf et ils set anseuls, las duas cauras, il polischet et igl uors, en la secunda classa tras il Robinson, vid il qual ei vegn mussau, co il carstgaun sesvilupescha d’ in miez animal entochen tier il homo sapiens. Ella tiarza classa vegn porschiu la canzun dellas Niebellungas, sco il meglier 5 material pell’ instrucziun morala. Surstai vegnan Els a domondar, tgei deigien nos affons emprender dalla selvatga e tut devastonta carezia dellas heroinas digl epos tudestg? Tgei deigien ei emprender dalla sanguinusa vendetga della crudeivla Krimhilda? Vul ins schon ussa trer nos affons suenter la doctrina, ch’ ei segi als ferms e grons lubiu tut? 10 Maun en maun cun quella nova instrucziun ethica, va la tendenza de cun quitau allontonar ord ils cudischs de scola tut quei, che regorda vid il figl de Diu e sia doctrina? El secund cudisch de scola romontsch vegn il num de Niessegner Jesus Cristus nigliu avon, en la lectura „Nadal“ vegn la neschientscha de Niessegner menzionada cun buc in plaid ed ei fuss 15 cert egl spert dil cudisch, sch’ il scolast silla domonda digl affon: „Tgei celebrein nus Nadal?“ respondess: „La viulta dil solegl“. Sch’ in rispunda a nus, in cudisch sappi esser cristians, era sch’ il num dil Segner vegni buc avon en quel, volein nus mo remarcar, che las lecturas contegnan nuot specific cristian. Igl ideal de nos cudischs de scola 20 ei teriblamein utilitarics. Il patertgar ed agir dil carstgaun vegn dirigius dalla tendenza de sminuir la dolur ed augmentar il plascher, d’ in sabi calcul dil don e gudogn. Aschia educheschan ins ils affons tier in pli fin egoismus e tuttina stat l’ imposanta majoritad dil pievel grischun aunc sin terren positivamein cristian. Nies pievel crei aunc vid igl ideal cristian 25 dell’ educaziun, il qual ei suletamein el stand de cuntentar il spirt ed il cor, de leventar e cultivar il surnatural el carstgaun et aschia dar alla veta de quel ina valur eterna. Nus domondein, tgei ha l’ autonomia della vischnaunca aunc de dir en fatgs de scola, sche la regenza ha la competenza de reglementar la scola 30 rurala tochen en ses pli pigns detagls? Tgei valan tuts nos dretgs dil pievel, iniziativa e referendum aunc, sche la regenza sa destinar sin via d’ ordinaziun, co il caracter de nos affons degi vegnir educaus senza ch’ il pievel sa ed astga dir leutier in plaid. Ins sa per motivar la legalitat dil plan de scola serefierer sin negin 35 dretg. La direcziun della scola tras il stat motivescha buc in tal proceder, pertgei la vischnaunca sa representar cheu il stat. Ins sa era buca sereferir sin la suprema survigilonza tras il stat, pertgei quella consista mo ella controla, che las funcziuns surdadas tras constituziun e lescha ad in u lauter organ della administraziun vegnien, quei che va tier alla scola, 40
