 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
de Herodes e Pilatus fussen empau pli ruasseivels e mussassen pli stema al retg e proconsul roman. Las rolas femininas duessan vegnir amplificadas e savess forsa Nossadunna exprimer ina lamentaschun, „Maria Klage“, sco quella vegn avon en tuttas veglias pissiuns tudestgas ed era ad Oberamergau, 5 depresent piteschan talas rolas vid ina certa nunmotivada passivadat. Quellas remarcas deien denton bucca spossar il general laud, che ei vegnius daus e mereta en tuts graus als acturs. Ei ha senza dubi sin mintgin nunpartischont spectatur fatg ina zun elevonta impressiun de ver co la spessa redunonza de 4 — 5000 persunas 10ha cun il pli profund silenzi ed in po dir devoziusa attenziun assistiu alla representaziun della historia, alla quala ei dedicada l’ jamna sontga. Sco ins udeva generalmein da tuts ils auditurs eran quels incantai dalla gartiada representaziun ed ils 3 d’ Avrel ei stau el pli bi sen in di dil pievel sursilvan. Quei che ha forsa en in ne l’ auter punct muncau, sche in voless intercurir cun il fin cunti d’ ina critica artistica, ei rehamein vegniu ulivau ora entras il profund cartent sen ed entras il zun bein demussau spirt religius, il qual animava ils acturs e spectaturs. Tgi che vul emprender d’ encanuscher il vegl drama religius, sco el delectond ils nos babuns cun sia magnifica forza, che nescha ord ina viva cardienscha; tgi che vul tadlar 20ina vengonza representaziun digl endirar e morir dil divin Salvader, quel mondi mardis proxim a Lumbrein e quei di vegn ad esser ina biala regordienscha per sia entira veta sco el ei per igl auctur de questas lingias. Plaid tenius a Cuera, 23 de Matg 1898. (Nach Gasetta Romontscha, Nr. 24, 1898.) 25Jeu selubeschel de trer lur attenziun sin la moda e maniera, sco la regenza mein ’ora il plan pellas scolas primaras dils 19 de Settember 1894. Ei setractescha cheu d’ ina tuttavia atgna ovra. Sco Els san, ei tal plan passaus ella plazza dil plan de scola ne „amicabel cusseglier“ per scolasts, cussegliers et inspecturs de scola, che seminardirector Zuberbühler haveva dau ora 1856. Quei amicabel cusseglier ha aber, sco la prefaziun raquenta, semidau en in conclus dil cussegl pign ed ussa declara il schef dil departement d’ educaziun, tras l’ approbaziun dil plan de scola dal cussegl pign, segi quel daventaus obligatorics. Il departement d’ educaziun domonda per quel forza de lescha e senuspescha buca de pretender, che quei plan de scola dil Settember 1894 degi vegnir tschentaus sco fundament ellas scolas primaras. Propi da ditschiert par ’ei buca d’ esser stau al departement d’ educaziun culla forza legala de siu niev cusseglier; segiramein ha ins stoviu
