Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, XII.djvu/190

5 Saveis, vus rechs, cu vus passeis
Il temps en perdanonza,
Conts paupers engaldir vus scheis
En vossa vischinonza?
En num dil Diu ch’ ha spons siu saun
10Per vus e vus truescha,
Dei in vestgiu, dei in toc paun,
Al pauper che pitescha!
En num dil Diu ch’ ha nus spindrau,
Nus tuts ord spir’ carezia,
Parti vos beins cul sventirau,
Cul pauper plein tristezia!
O paupra vus, sch’ in orfan vegn
Catschaus da vies ésch ora,
Cu’ l las manuttas magras tegn
20E vies agid implora!
O paupra vus, sch’ in végl pitend,
Cun membra mesa morta,
A murmignond, a smaladend,
Sto ir da vossa porta!
O rechs, dei per l’ amur de Diu
Al pauper che pitescha;
Dei per quei Diu ch’ ha er’ pitiu
Per vus e vus truescha!
Po dar, cu vus in di muris,
30Che l’ oraziun pussenta
D’ in pauper aulza en Parvis
Voss’ olma penitenta!
Ils zens.
(Nach Annalas, S. 213, 1898.)
El tempel vegn gl’ affont solemnamein portaus,
Per leu tras au’ e crusch vegnir regeneraus;
Las grazias el obtegn schon per survir a Diu,
O zens tunei, o zens: salid al nievnaschiu!
Candeilas claramein schon brischan sigl altar,
Tuts cors il Tutpussent doveigien adorar,
El muoss’ a tuts carstgauns carezia senza fin,
O zens, rimnei, o zens, tuts tiel survetsch divin!