Carschius davos aura, quel maine calava
De dar de ses fretgs; igl unviern el portava
Ual sco la stad. Il bab de quels mats 3505Pren giu cun fustitga ils fretgs delicats,
Tschentond las tschereschas en canistralla
Sco medischina per quella dunschala.
Al vegl dils mats el di de purtar
Tiel retg las tschereschas cun far salidar.
3510Sin via quel vegn tier ina fontauna,
Che nescha osut ina muott’umbrivauna,
Curclada din fraissen fetg ault e lad,
Passond leu speras da prescha il mat,
Sigl ur dil begl in umet el vesa, 3515Che stat a solegl e platamein sesa,
Quel ha ina barba, che pènd’aden péz
Giu dal baditschun entochen sil pèz.
Ed ina domonda fa il grischot:
„Tgei veis el canaster?“Ed il giuvenot: 3520„Tgaclaunas caura,“rispunda riend,
E va per la via cun losch sentiment.
Il grisch en la barba marmugna zatgei,
In nausch auguri probabel eis ei.
Il mat alla guardia avon il casti 3525Declara, ch’el porti al retg el vaschi
Tschereschas neras ual encurridas:
Las alas dell’escha sin quei ein untgidas.
Tras ina turrera el vegn endadens
Vid sia ventir’el pertratga savens: 3530Mo la canistralla volend el svidar,
Tgaclaunas caura el vesa roclar
Sin meisa dil retg. Quel tut vilaus,
Ch’el vegni dagl jester talmein beffigiaus
Cul bratsch de pon las costas lai unscher 3535Al mat supiervi, che grescha dal punscher
E tuorna tiel bab cun tuorp e dolur,
E tegn endament quei di de zanur. —
Il bab marmuguna: „Ti eis in pulein!“
La scala el tschenta danovamein
