3090Ei fatga da crap els fundaments giu bass,
Dado la fenestra combra sin cruna de matgs
Las neglas fluridas pendan ord ruogs bufatgs.
Si sut la grunda da lenn va il lautget,
Leu pend’a solegl il resti u il tapet. 3095Il tetg de schlondas de purs ei engreviaus
Cun grossa crappa, ch’el hagi dals suffels ruaus.
Las puras vegnan cun sacs pleins segal, salin
E van el suler sur scala dil vegl mulin,
Maneivla vieifer ei la termosa plazzada, 3100Che tschaffa il graun en siu ravugl, e scurlada,
Fa viagiar ils garnetschs alla mort en la mola,
La frina smaccada pli lunsch per il vau scarsola
E vegn a mauns al bigiat, che fa la zavrada —
Da sum tochen dem la frina va aunc ina gada, 3105A bass en ils caums. Ed ils sacs empleni cun la frina
Van ord igl esch sut tier ils purs anavos en cuschina.
Dadora la preit la roda vegn muentada
Dall’aua, cun forza giu ord la canal curdada.
Mo en la canal ei plazzaus in ferm risti, 3110Che ha las lennas, che vegnan de retener si.
Igl ei schabigiau, ch’il bien muliner ha enflau
Leu en la canal ina chista gronda e greva,
Ed il bargir d’affons ord quella vegneva.
Arvend igl uvierchel el ha lien observau 3115Treis petschens tut sauns, sco vin e latg de mirar
Cun ina steila sco gl’aur sil frunt bi clar:
Dus pops ed aunc ina popa. Ed el ei surstaus
Ed en dad esch tier la dunna el ei caminaus.
Els eran senza affons ed han bugen salvau 3120Quels petschens, che l’aua haveva ad els surdau.
Quels treis carins el mulin ein vivi e carschi,
Entochen ch’els ein sin cerca vegn onns vegni.
Il muliner ha detg la verdat zuppada,
Davart la chista en quei risti engartada. 3125Ils mats studegian suenter lur geniturs,
E pli ch’els patratgan ei fa ad els snavurs.
Ils giuvens talunan vid il muliner de dir,
Tgi bein pudessi quels fatgs empau sclarir.
