Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, XII.djvu/114

84 Florin Camathias

Sil luvrer, che ha premura
Ded anflar la procedura:
3055Ed el fruscha tochen sera,
Schmaca, strocla launa nera,
Dat el begl bia tschalatadas
En las auas serimnadas,
Che las stellas giud il frunt
3060Crodan giu el begl profund. —

Mo el ceder sto tuttina,
Nuot cheu gida la furtina:
Launa nera, resta nera,
Fa el ge macorta tschera!
3065Ei vegn notg sur la vallada,
E la launa ei restada
Sco ell’era. Dal turpetg
Quel giusut ha giu schanetg
De far dar la dunna tscheina!
3070Ord il vitg el spert semeina,
Mo al pur il scart daner
Sa el buca pli retrer.

La sabia directura de tut las producziuns
Ha queida era sezza per las raquintaziuns.
3075E mumma Gada plaida: „In matg nus lein scaffir,
E biala primavera en sala far flurir,
Schege che la ferdaglia dadora fa schelar —
Nus endadens noss’olma lein el solegl scaldar,
Che tras ils plaids dil pievel sclarescha maiestus
3080Ed ord il spert dedesta tonts fatgs miraculus.
En biala stiva caulda lein star a vitg, siemiar
E lunsch els reginavels cun alas ô sgolar.
Stimada spusa Gielgia, o niebel car signur,
En la preschientscha vossa jeu prendel uss l’honur
3085De raquintar la praula, ch’entscheiva el mulin,
E cala en la sala dil retg cun biala fin.


Igl utschi, che di la verdat.

Empau naven dal vitget dasper in ual
Stat in mulin cun rodas en ina vall.
La casa cun stiva da lenn e combra tras