Leu tras endadens va la signura,
Vesa ina cuort interiura
Dalla tuor pli aulta schurmigiada, 2565Anfla era en la cantunada
In baghetg a parti cun tgamin
Cun fenestras de fin origin.
La signura en la cuort interna
Trai si aua or de la cisterna, 2570Va culs pops bufatg lu si per scala
Tiel lautget de lenn e lu en sala.
Tut aviart’ei combr’e tgaminada,
En la stiva dat la solegliada,
El balcun ruaussa la signura, 2575Mira, spetga, bragia aunc allura,
Anfla tut pinau quei ch’ella drova,
Mo negina glieut che cheu semova.
Il barun lu tuorna ord’ l’uiara;
Suenter la consorta el empiara, 2580Senta ricla digl entiert commess
E far bien persuenter el vuless.
Cun ses cavaliers ad encurrir
Va el lunsch tras igl itschies entir.
El casti els anflan la baruna 2585Cun ils schumelins de buna luna;
Selegrond da cor en giubilo
Vegnan els leu puspei giu ado.
Mond a casa dat aunc in’egliada
La barun’entuorn en la contrada — 2590Per mirar sil crest quei rar casti:
Mo nuot auter leu ei vesan pli
Ch’in spinatsch, carschius si ord il tratsch. —
Lucia de Pultengia, naschida de Canal,
Ha de risdar historias in dun tut special, 2595Culs mauns e cun egliadas sa ella illustrar
Ils plaids de la faviala, ch’ins po mai emblidar;
Co l’ond’ei de comparsa ti vul forsa saver?
Vegnida sin visetta, ell’ei vestgid’en ner.