Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, XI.djvu/372

362 Casper Bardola

Viv intant a Napoli,
’na citad plü vers mezdi,
Per sur stad guir a Ramosch;

A chattar meis lö nativ.
Mi’ algrezcha fin ch’en viv,
Els amihs-s-chets-ch’ cu cognuosch.

Vna, 18. Dec. 916.


Nr. 30. Sonet. In sezzüda del güdisch pro Sentenzia.

Tü güdisch qui chi sezzast,
Sü’l dret per güdichar,
Non efser sco’ na penna,
Chi segua a sofflar.

Confrunta cun la ledscha,
Tuot que chi vain prodüt;
Ma volva e stravolva,
L’inter a teis profit.

E seha, eir cun surpraisa,
Ma cun persvasiun:
Tü chattast la defaisa,

Cha’l diavel ha raschun
"Schi non guinchir dal dret,
"E da’ I raschun complet."


Nr. 31. Sonet, alla mort del p. m. Andrea Vital vegl magister e redactur del fögl chi spiret dj 25. Sept. 1916.

Eir en complandsch il bandunar
Teis post, usche dandet;
Per blers, quel doula fich amar,
Tant, ch’eu non sun solet.

Qua vegl magister vainst complond.
Da blera giuventüm;
E qua redactur dominant
Pür laschast fich suldüm.

Amar destin, "chi massa bod“
Ans priv’il char amih;
Per in Olymp plazzar plü ot,