Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, XI.djvu/369


Sonets 359

Quel chi in dramas, vers, chanzuns,
Ottant e tschineh anns ha vivii,
Per nus Romantschs non moura plü!!!

Remüs dj 15. Dec. 1916. Segna: Simon Vonmoos
Copchà gio del fögl d’Oengiadina. Pfarrer.          


Nr. 24. Sonet, sur ressentimaints personals. Sulet sü’l muond.

Sulet sii’ muond, il suord batti exclama.
Siand non chatta conversaziun;
El po bain compartir seis bögns e brama,
Ma brich udir resposta da qualchün.
Ach pover l’hom. chi pers ha si’ udida,
E sto per forz’usche reistar solet!
Sulet sü’ muond, in mez humans blerüra,
Chi tuots cun el, non pon plü tegner pled.
Chattand pero’ na diferent udida,
Cha cur l’arch anguel suna sia tüba,
A’s svaigl’eir si’uraglia our dal sön;
Ressaint’el fingià uossa l’allegria,
Pro’ bap etern. chi tuot a bön colia.
E sta containt, tuot hoz in sa suldüm.


Nr. 25. Sonet, da Sigr Chasper Poo, Trieste, pro meis anniversari. 1915.

Al ur del pas-ch alpin, ot schember svezza,
Chi sia ramma stenda vigurus;
Dad anns e anns sfidà ha’l curaschus,
L’ira dels temps, in quella cler ottezza

Sch’eir main frondzlad’ais la robusta planta.
Il germ da vit’in ella non ais stüz;
Ella verdeggi’ amo e bütta früts,
Ils früts modests d’alpin’aria fragranta.

Usche’ m appar’hoz eir quel veteran,
D’Ottant’e quatter ans, chi non’ s stanglainta,
D’amo ouvrar per sia vall diletta!