Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, XI.djvu/368

358 Casper Bardola


Co poss eu tai schmanchar, chi est la s-chüma,
Da tantas otras linguas nels contuorns;
Intant cha’ ls filologs sun tuots perüna,

Sur quists teis nobils merits illustrants;
Percio, a’t pretsch sco gioja da meis cour,
Cun corp ed orma, tuot a ti’ honur!

Nr. 22. Sonet da Rassegnaziun ed’ingrazchamaint.

Ottant’e tschinch ans he vivü,
Ed hoz comainz cun ün daplü;
Nou sa, sch’eu quel eir poss complir,
Stant, que non po üngün predir.

Ma sper, cha Diou sco’l temp passà,
A’m vögl eir noss’havair güdà;
E quist ais lunic meis cuffort.
Per nella vit’e nella mort.

Usche’ m rassegn e viv containt,
Dormind quiet sco per avant.
Eir scha las forzas non sun plü:

Cuntin pero, qua ingrazchaud,
A quel chi tuot va dominand,
Ch’im fit concefs d’havair vivü!

Vna, 8. Dec. 1916.

Nr. 23. Sonet, al Nestor tranter ils poets Romantschs, Prsdt Bardola, Vna per seis 85vel anniversari.

Eir eu salüd e bain giavüsch!
A tants chi passan hoz Teis üsch.
Voless unir del fuond del cour.
Ün pitschen d’un al grand tesor.

Que ais ün vair tesor per l’hom,
Schi’l vain da tuottas varts il clom:
Cu’ ls duns cha Diou a’t ha concess,
Hast Tü servi a vair progress.

La terra patria det seis duns,
Ingio Tü il fargun hast tgnü,
Ma quels del spiert sun ils plü buns!