Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VIII.djvu/420

410 Caspar Bardola

E tandem, dschet ella: Amabels signuors!
A tot lur fadias, e tantas süuors,
Amur e costanza, bunta e favlar
1065 Non po la favella avond’ingraziar;
Usche, ch’eu ressaint qui sco mamm’ün dovair
E poss con algrezia convgnir quel plaschair.
Con que festinet’ell’il figl a’ ns mossar,
Dschand: Oter no’ Ls poss eu per ur’inoltrar;
1070 Ma vögl’il Suprem qua Lur noms benedir
E’ ls render contschaint a pro tot avegnir.
Con quists pleds, ozzet ella quel sü dal let
Il tgnand sün seis bratsch e’ ns fand vair il matett
Con fatschas sco’ n angel e trats usche bels,
1075 Ch’ün simil non ais plü naschü sot ils tschels;
Dal che, nus crodettan in schnuoglias tots trais
Culpits da grandezz’e clamettan surprais
Grand est tü o Segner, — o raig sur ils raigs!
E stant nus devot qua urand invers el,
1080 Uzet el seis man indrizzand vers il tschel;
Sa vista celest’e seis ögl grazius,
Chi qua domineva usche majestus,
Colpit nossa mente, cha nus dal efett
O sia d’algrezia, plaschair e dalet
1085 Per löng non podettan flippir pü ün pled;
Ma gnand la favell’exclamettan bainbod:
Tü Segner assista’ ns, o raig Zebaoth!
Ed uossa, Al dettan nus quels donativs,
Sco ais noss’üsanza, da vairs sottamiss:
1090 Incens, sco pür myrrha e bler aur lapro;
Pe’ l che fich la mamma a’ ns ha ingrazia.
Con ultr’il giavüsch, cha nus dessen alvar
E millis auguris sün nos retuornar;
Salüd in famiglia, con pasch e sandà,
1095 Als sudits algrezia, virtü, fideltà. —
E plü, giavüschet ella d’esser clements
Co’ ls sclavs, sco benigns invers tot ils umans
Sustgnand la güstia, il dret e raschun
Guidand eir il pövel tras scolas a glüm;
1100 A scopo, ch’ün public, qua’ s poss’allegrar
Sün spranza, cha Diou eir al vöglia güdar